Berlín és una ciutat on m'agradaria viure algun cop. Potser no és d'aquells llocs on les noves companyies aèries et porten a preus molt bells (per
preus molt bells entenc cinquanta euros anada i tornada -una mica més, una mica menys), però de totes maneres és més que assequible. Sigui com sigui, aquella ciutat és la canya. La vida nocturna ofereix un ampli ventall de possibilitats, i totes aquestes possibilitats són del "rotllo". A veure, hi ha museus impressionants i edificis igual d'espectaculars, però tot això ja surt a la "Lonely Planet" i a altres guies, de manera que obviarem tots aquests llocs d'interès perquè aquí no es tracta de plantejar itineraris turístics -entre d'altres coses perquè aquests es van fent sobre la marxa, només faltaria.
Tornant a la nightlife, dic que tots els llocs -almenys tots als que nosaltres vam anar- són del "rotllo" perquè hi ha molt bon ambient i no et posen música vomitiva d'aquella que et fa agafar ganes de tirar-te al riu. Ben al contrari. A més, ens van explicar uns col·legues que vam fer per allí que els llocs on hi ha festa són fàbriques en desús i espais per l'estil (fet que vam poder comprovar). D'aquesta manera s'estalvien construir nous edificis -això que aquí a Espanya ens agrada tant. No cal dir que aquells llocs tenen un encant més que especial (no
diré "underground" perquè malauradament aquesta paraula està una mica sobreutilitzada). Altament recomanat un "lloc" en concret: Cassiopeia. També recomanat anar al "Yam", un lloc indescriptible (perquè no se sap ben bé què és) a prop del riu "controlat" per uns jamaicans, grans amants del bon rotllo.
Sigui com sigui, allò més característic de Berlín, la divisió est - oest de la ciutat, és un dels principals atractius de la ciutat. Les diferències entre ambdues parts són, encara avui dia, més que notòries. Nosaltres vam tenir la sort de dormir a la part est, i és que és impressionant. La part oest, més "ricaxona", s'ha de veure -de fet, és allí on es fa palesa la modernitat de la ciutat-, però és que quan camines per l'est sembla que no hagi passat (massa) el temps. És com estar a "Das Leben der Anderen" (Florian Henckel von Donnersmarck, 2006). Definitivament, vull anar a viure allí una temporadeta.
bservació de les meravelles paisatgístiques que tenen per allí. Dublín no és massa gran i ràpid està tot vist. La vida nocturna és força cara, però això ja se sap. Jo em pensava que a mi la cervesa negra no m'agradava massa i, ves per on, m'hi he aficionat força (és a dir, que sí que m'agrada, no m'he abocat a l'alcoholisme ni res per l'estil!). Com ja he dit, és una ciutat força petita i, per cert, els espanyols configuren un bon tant per cent de la població. Això no és d'estranyar, estem escampats per tot Europa, però és que allí és una cosa impactant (gairebé indignant, si se'm permet dir-ho).
isitar Bray) va fer bon dia, solet i tal, però de cop i volta es posa a nevar durant dos minuts, a ploure, a sortir el sol un altre cop... En fi.
preus molt bells entenc cinquanta euros anada i tornada -una mica més, una mica menys), però de totes maneres és més que assequible. Sigui com sigui, aquella ciutat és la canya. La vida nocturna ofereix un ampli ventall de possibilitats, i totes aquestes possibilitats són del "rotllo". A veure, hi ha museus impressionants i edificis igual d'espectaculars, però tot això ja surt a la "Lonely Planet" i a altres guies, de manera que obviarem tots aquests llocs d'interès perquè aquí no es tracta de plantejar itineraris turístics -entre d'altres coses perquè aquests es van fent sobre la marxa, només faltaria.
diré "underground" perquè malauradament aquesta paraula està una mica sobreutilitzada). Altament recomanat un "lloc" en concret: Cassiopeia. També recomanat anar al "Yam", un lloc indescriptible (perquè no se sap ben bé què és) a prop del riu "controlat" per uns jamaicans, grans amants del bon rotllo.
